la cullereta del cafè

La màquina de cafè s’ha tornat a quedar sense cullereta. Per enèsima vegada.
Amargant, calent i de sabor incomplert; normalment tebi, suau i afruitat. Només cal una petita cosa, inanimada, insignificant, però de gran importància, per fer-lo canviar. El sol fet de remenar el cafè pot semblar un acte mecànic i trivial, però el cert és que el fa millor. Fa sortir el que en ell ja hi ha però no ha aflorat, el que queda al fons . La cullereta, però, no sempre té forma de cullereta, i el got podem ser nosaltres mateixos. Nosaltres, que necessitem d’un estímul extern, d’alguna cosa que ens faci reaccionar i canviar, fent aparèixer tot el que ens fa especials, diferents. Quina és la teva cullereta?
Algunes vegades un gest, altres paraules, un amic, fins i tot una nova coneixença, tantes petites coses...
Petites coses del dia a dia, a les que no donem importància, que no valorem, però que trobem a faltar quan no hi són.
Aquestes petites coses, les que ens fan veure que malgrat tot, ens en sortim.