28 d’abril 2008

un tomb per Andorra

Aquest cap de setmana hem estat per terres andorranes, amb el David i la Mireia, amb intenció de fer la canal Nord del pic de Pessons i els corredors Nord del Bony d’Envalira.
Vam sortir el divendres a la tarda per anar a dormir a Andorra i llevar-nos el dissabte ben d’hora per aprofitar el fred de la nit, que no va ser massa. Quan ens vam plantar al peu del corredor, el sol ja feia estona que apretava i això es notava en l’estat de la neu, fent la pujada fins a entrar al corredor molt pesada i calorosa. Un cop a dins de la canal Nord del Pessons, la cosa millora una mica, però tot i això ens toca obrir traça al llarg de tot el corredor, mentre van caient trossos de neu i gel de la part superior. Per sort per nosaltres el ressalt que hi ha a la part intermèdia estava tapat i això en facilita el pas. Un cop arribem a dalt trobem una cornisa important que ens veiem obligats a foradar per tal de sortir.

Un cop ens retrobem el tres a dalt, ens dirigim al cim i fem un mos per tal de recuperar forces. Desprès d’això comencem la baixada sota un sol de justícia fins al cotxe. La tarda la aprofitem per anar a fer un tomb i sopar per Andorra.
L’endemà al mati ens llevem igualment d’hora per anar al bony d’Envalira. Es repeteix una mica la historia, un cop som al peu del corredor i ens comença a tocar el sol, la cosa es posa molt pesada fins a l’entrada del corredor, però en aquest la neu no millora massa i ens hem d’obrir una profunda traça fins a dalt de tot. Aquest corredor no presenta cap dificultat, tot i que en la part superior es posa una mica més dret. La Baixada la fem per el corredor del costat, amb una inclinació una mica menor. Un cop a baix recollim els trastos i cap a casa falta gent.
En general ha estat una bona activitat de cap de setmana per aprofitar les últimes nevades, tot i que les condicions de fred no han sigut les millors. Pel que fa als corredors, es tracta de dues canals de dificultat baixa ideals per a iniciar-se o per començar la temporada.

09 d’abril 2008

dissabte al cadí


Aquest cap de setmana passat varem anar amb el David, el Jordi i el Joan Pau a fer alguna coseta al Cadí. Varem sortir el mateix dissabte i després de molt matinar, ens varem plantar a les 7:30 a Estana. Ens posem en marxa allà les 8 en direcció a Prat de cadí, on en arribar ens trobem un grup de gent que coneixem del CEC que van a fer l’Ordiguer. Nosaltres ens hem decidit a fer la canal Amagada, que te el seu inici en el mateix punt que la de l’Ordiguer.
Comencem la canal i ens trobem una sèrie de ressalts de gel molt curtets, que superem sense masses problemes. Ens trobem neu molt tova, degut a que es un dia molt calorós i a la canal hi toca el sol. Seguim per la canal principal fins a arribar a un punt on un gran roc talla la canal i s’ha de fer un petit flanqueig a la dreta per sortir per la canal secundaria (que està sense gens de neu) i on de sobte ens trobem la reunió per on hem de rapelar fina a la canal de Sàbat.
Muntem el ràpel (amb una sortida força divertida) i després de rapelar uns 50 metres arribem al mig de la canal, per sobre del característic ressalt d’entrada. Recollim les cordes i enfilem camí cap amunt. Un cop a dalt, la canal fa un flanqueig a l’esquerra tot just abans de fer els últims metres . Cal dir que la sortida la varem trobar molt fàcil ja que es un any amb poca neu, però que segur que en anys de molta neu, si es forma cornisa, la cosa pot ser molt diferent.
Un cop a dalt mengem una mica i cap avall. Baixem per la canal del cristall fins a prat de cadí i de nou fins a Estana. En arribar ens canviem i anem a fer una cerveseta i comentar la jugada amb alguns dels companys de la canal de l’ordiguer.
En resum, una bonica combinada que et permet fer una canal una mica més llarga que les estàndards del cadí i sense massa dificultat… Tot i això, excepte les cordes, varem treure tot el material a passejar, com ja ve sent costum per a nosaltres.

03 d’abril 2008

dissabte d'escalada a montserrat

Dissabte d'escalada a montserrat, condretament a la zona del vermell, on varem fer unes vies faciletes per prendre contacte de nou, i alguns per primera vegada, amb la roca de montserrat. Varem anar-hi la Sandra (la Cusineta) , el Josep Mª (el Tinentu), la Judit (la Arquitecta) i jo mateix (el Pèsol)