MIRADES FURTIVES

En un món d'estímuls, senyals i símbols, se'm fa estrany que encara existeixin llenguatges tan universals com el gest i la mirada. Aquests ens permeten expressar el que amb lletres omplirien pàgines i amb converses hores. Hi ha molts tipus de mirada i de maneres de mirar, però una del des que trobo més interessant són les mirades furtives.
Mirades furtives, com la del caçador a la presa, l’ornitòleg a l'ocell, la de la mare al fill que juga, com la del noi a la noia... Mirades furtives fetes en l'anonimat de la distància, intentant no ser descobertes. La mirada et permet parlar quan no hi ha paraules, dir el que vols dir sense parlar. Un creuament de mirades és com un calfred que et recorre tot el cos, entrant pels ulls i recorrent tot el teu cos fins a l'extrem, fins l'últim racó de la teva ànima.
Formes, colors...tots tan diferents, tant iguals. Només observant-los amb la proximitat dels amants en pots copsar els detalls que els fan especials. Blau del cel, turquesa de la mar, el marró color de mel, el negre de la nit, el verd de la esperança. Tots ells colors sense importància, però que tot sovint queden gravats i són difícils d'oblidar.
Des de petit m'han obsessionat els ulls de la gent. No arribo a entendre el perquè, ni com, ni quan va començar això; l'únic que tinc clar és quan acabarà. Em fascina la idea que la gent es miri als ulls quan es creua pel carrer. Em fascina que sigui l'únic que es veu dels tuaregs en el desert. Em fascina el poder que en ells recau, tot i la insignificança del seu ser. Em fascinen els seus ulls...

CHAMONIX 2008

Algunes imatges del dia que varem pujar al Mont Blanc per la ruta de Grands Mulets i varem baixar per el Gouter. Els companys de cordada son el David i el Gonzalo, amb qui els dies posteriors varem fer el Mont Blanc du Tacul i l'agulla Sur de la Tour.

Una bona manera de celebrar els 25 anys! Gràcies a tots!