pasqua '08

saturday night fever

cuac-cuac

BRaiNSToRMiNG DeSPRéS De LLiNáS

el pèsol sobre la i

el pèsol als encantats

Cap de setmana als Encantats (Capítol nº 2)

Sortim a les 7:20 i perdem la juguesca que haviem fet amb la guarda la nit anterior!!! El fet és que després de carregar aigua al riu comença la jornada tot just despuntant el sol sobre Amitges (nosaltres a les fosques). Després d'una hora d'aproximació pel bosc, seguint la traça de dos raquetistes més matiners que nosaltres, arribem a peu de canal (2110m). Ens trobem la parella de raquetistes encara preparant-se i fem el mateix. Un com equipats tirem quatre fotos i comencem a pujar pel canaló de la dreta. La parella mentre estant, s'ens ha abançat i començen a pujar encordats!!! Nosaltres els seguim de moment sense encordar-nos (la pendent encara és suau) i al cap de 20min arribem sota el ressalt de roca de 3º (2245m) que comenta la ressenya. Aquí muntem les primeres reunions (Humbert-Isa; Aleix-Jordi) mentre esperem pacientment (pacients durant estona...) a que la parella en qüestió superi l'entrebanc esmentat! En aquest punt és quan comencem a donar-nos compte que hem estat una micona, i repteixo, una micona optimistes. I en aquest moment ''Voll-Damm'', el fred comença a notar-se...després del moment "voll-damm", l'humbert va atacar el ressalt en primer lloc, equipant amb pitons i fent saltar espurnes dels seus nous piolets. Darrera d'ell, els altres vam passar sense complicacions, però tots vam coincidir "a posteriori" en què allò era més que PD...
Després d'aquest ressalt mixte de neu, gel i roca ens esperava un magnífic corredor en condicions òptimes de neu, al qual vam progressar sense corda disfrutant del paisatge i el recorregut, molt estètic, fins arribar al coll. Aqui ja van començar les bromes....a les 16h al cotxe? ni en conya!!! Ja eren les 13:30h!!! Tot i així, la opció de baixar pel corredor i el ressalt ja superats no era massa motivadora, així que cap amunt! A partir d'aquest punt va ser l'Aleix qui, equipat fins a les dents, va agafar la torxa d'opertura de la via i va atacar l'entretinguda cresta final....
L'entretinguda escalada/grimpada per la cresta final, decidim atacar-la en ensamble posant seguros entre mig. La estratègia per intentar anar més àgils és que l'Aleix que encapçala la primera cordada vagi equipant i la segona cordada amb la Isa al capdavant vagi aprofitant els seguros deixats per la primera cordada. Així ho fem i ens posem en marxa. Aquest tram fins el cim és llarguet, no és difícil (sempre vas trobant bones mans) però no pots baixar la guardia en cap moment perquè té alguns passos compromesos i amb bones "timbes": en resum, disfruton, disfruton!!!
Finalment arribem al cim; si no recordo malament, al voltant de les 15:00h. La vista és magnífica i la satifacció molt gran. Aprofitem per picar un mica i petem la xerrada amb la parella que ens ha anat precedint durant tota l'ascensió.
Quan decidim començar la baixada ens adonem que la cosa no serà bufar i fer ampolles. Es tracta d'una desgrimpada amb cert risc i preferim muntar un ràpel aprofitant una instal·lació que trobem. L'Aleix és l'únic que amb molt de compte baixa desgrimpant però la Isa, el Jordi, jo i l'altra parella fem el ràpel. Un cop acabat el ràpel encara queda un bon tram de desgrimpada que no mola gens, un altre tram de neu i roca per troços d'aresta fins a un coll i finalment una canal. Al final d'això el sol ja comença a amagar-se i ja preveiem que s'ens farà de nit fins el refugi. El camí a sobre es fa una mica pesat perquè, a troços, ens anem enfonsant a la neu i això ralenteix considerablement el ritme. Entre pitus i flautes, després d'una estona perduts en el bosc buscant el refugi, hi arribem als voltants de les 20:00-20:30h. Allà ens trobem amb la simpàtica guarda que ens vol convidar a les famoses cerveses que ens havíem jugat la nit anterior però una aposta és una aposta i per 20 minuts l'hem perdut. Piquem algo, recollim tot i ens despedim quan just arriven la parella que ha compartit ascensió amb nosaltres i que també s'han perdut de tornada cap el refu. Finalment arribem al cotxe al voltant de les 22:30h i cap a casa que toca una bona estona de carretera.
En resum, un dia fantàstic i una sortida alpinística completa: corredor amb trams d'escalada en roca-neu-glaç, cresta, ràpel, ... Però sobretot en bona companyia i en la ment també la "super-expedició" de companys que han anat al Mont Perdut i l'altre parella que dissabte anaven al pic de Feixants: l'Ivan i el Jordi Barquinero. Ei, a veure si també tenim notícies vostres! Esperem la vostra crònica!!!!!!!!!!!!!

Cap de setmana als Encantats (Capítol nº 1)

Dissabte dia 1 de març.
Sortim d'hora (alla les 10 del matí), alguns de Barcelona i un servidor desde Llorenç del Penedès, i ens trobem a Agramunt sobre les 11.
Després de salutacións i ambraçades, ens reagrupem en un sol cotxe (es impresionant el que cap al maleter de l'Humbert), i ens dirigim cap al mític forn de pa d'Artesa de segre a esmorzar un d'aquells magnífics donuts amb un café amb llet. Un cop esmorzats, seguim amunt cap a Espot.
En arribar a l'aparcament de dalt, desobeint una senyal de prohibició, cap allà les 14 del migdia, dinem una mica abans de començar la pujada cap al refugi. Un cop dinats ens carreguem les pesades motxilles i cap al refugi falta gent! Un cop arribats, deixem les motxilles, agafem lloc i decidima anar fins a la base del corredor per valorar la situació desde el peu. La cosa pinta bé, i decidim que està en prous condicions per a intentar- ho l'endemà. Un cop feta la valoració tornem cap a l'escalfor del refugi i fem una partideta de micado mentre fem temps per sopar. Sopem i després de fer una mica de tertulia, ens n'anem a dormir entre els roncs de la gent que hi ha al refugi.

Dimenge dia 2 de març.
Són les 6 del matí i sona el despertador! Després de fer una mica el ronso ens llevem i mig adormits esmorzem i en fem les bosses... Fem un càlcul aproximat per preveure el temps que trigarem contant que sortima les 7 del matí i la cosa queda així:
Aproximació --> 1hora (08:00)
Corredor --> 3 hores (11:00)
Coll-Cim --> 1 hora (12:00)
Descens fins al refugi --> 2 hores (14:00)
Dinar i recollida --> 1 hora (15:00)
Arribada al cotxe --> 1 hora (16:00)


Prou temps per arribar a Artesa i comprar coques i crosants per a la baixada. Al final, entre una cosa i una altre sortim alla les 7:20 aproximadament quan de sobte....

Continuarà...