Cap de setmana als Encantats (Capítol nº 2)

Sortim a les 7:20 i perdem la juguesca que haviem fet amb la guarda la nit anterior!!! El fet és que després de carregar aigua al riu comença la jornada tot just despuntant el sol sobre Amitges (nosaltres a les fosques). Després d'una hora d'aproximació pel bosc, seguint la traça de dos raquetistes més matiners que nosaltres, arribem a peu de canal (2110m). Ens trobem la parella de raquetistes encara preparant-se i fem el mateix. Un com equipats tirem quatre fotos i comencem a pujar pel canaló de la dreta. La parella mentre estant, s'ens ha abançat i començen a pujar encordats!!! Nosaltres els seguim de moment sense encordar-nos (la pendent encara és suau) i al cap de 20min arribem sota el ressalt de roca de 3º (2245m) que comenta la ressenya. Aquí muntem les primeres reunions (Humbert-Isa; Aleix-Jordi) mentre esperem pacientment (pacients durant estona...) a que la parella en qüestió superi l'entrebanc esmentat! En aquest punt és quan comencem a donar-nos compte que hem estat una micona, i repteixo, una micona optimistes. I en aquest moment ''Voll-Damm'', el fred comença a notar-se...després del moment "voll-damm", l'humbert va atacar el ressalt en primer lloc, equipant amb pitons i fent saltar espurnes dels seus nous piolets. Darrera d'ell, els altres vam passar sense complicacions, però tots vam coincidir "a posteriori" en què allò era més que PD...
Després d'aquest ressalt mixte de neu, gel i roca ens esperava un magnífic corredor en condicions òptimes de neu, al qual vam progressar sense corda disfrutant del paisatge i el recorregut, molt estètic, fins arribar al coll. Aqui ja van començar les bromes....a les 16h al cotxe? ni en conya!!! Ja eren les 13:30h!!! Tot i així, la opció de baixar pel corredor i el ressalt ja superats no era massa motivadora, així que cap amunt! A partir d'aquest punt va ser l'Aleix qui, equipat fins a les dents, va agafar la torxa d'opertura de la via i va atacar l'entretinguda cresta final....
L'entretinguda escalada/grimpada per la cresta final, decidim atacar-la en ensamble posant seguros entre mig. La estratègia per intentar anar més àgils és que l'Aleix que encapçala la primera cordada vagi equipant i la segona cordada amb la Isa al capdavant vagi aprofitant els seguros deixats per la primera cordada. Així ho fem i ens posem en marxa. Aquest tram fins el cim és llarguet, no és difícil (sempre vas trobant bones mans) però no pots baixar la guardia en cap moment perquè té alguns passos compromesos i amb bones "timbes": en resum, disfruton, disfruton!!!
Finalment arribem al cim; si no recordo malament, al voltant de les 15:00h. La vista és magnífica i la satifacció molt gran. Aprofitem per picar un mica i petem la xerrada amb la parella que ens ha anat precedint durant tota l'ascensió.
Quan decidim començar la baixada ens adonem que la cosa no serà bufar i fer ampolles. Es tracta d'una desgrimpada amb cert risc i preferim muntar un ràpel aprofitant una instal·lació que trobem. L'Aleix és l'únic que amb molt de compte baixa desgrimpant però la Isa, el Jordi, jo i l'altra parella fem el ràpel. Un cop acabat el ràpel encara queda un bon tram de desgrimpada que no mola gens, un altre tram de neu i roca per troços d'aresta fins a un coll i finalment una canal. Al final d'això el sol ja comença a amagar-se i ja preveiem que s'ens farà de nit fins el refugi. El camí a sobre es fa una mica pesat perquè, a troços, ens anem enfonsant a la neu i això ralenteix considerablement el ritme. Entre pitus i flautes, després d'una estona perduts en el bosc buscant el refugi, hi arribem als voltants de les 20:00-20:30h. Allà ens trobem amb la simpàtica guarda que ens vol convidar a les famoses cerveses que ens havíem jugat la nit anterior però una aposta és una aposta i per 20 minuts l'hem perdut. Piquem algo, recollim tot i ens despedim quan just arriven la parella que ha compartit ascensió amb nosaltres i que també s'han perdut de tornada cap el refu. Finalment arribem al cotxe al voltant de les 22:30h i cap a casa que toca una bona estona de carretera.
En resum, un dia fantàstic i una sortida alpinística completa: corredor amb trams d'escalada en roca-neu-glaç, cresta, ràpel, ... Però sobretot en bona companyia i en la ment també la "super-expedició" de companys que han anat al Mont Perdut i l'altre parella que dissabte anaven al pic de Feixants: l'Ivan i el Jordi Barquinero. Ei, a veure si també tenim notícies vostres! Esperem la vostra crònica!!!!!!!!!!!!!