és per tu

Ara que arriben aquestes dates, aquests dies tan assenyalats, no puc evitar pensar en tu, no puc evitar recordar-te. Vas néixer quatre dies abans de Nadal, i ja és el tercer que passem sense tu. Malgrat tot el que he viscut des que ens vas deixar, no arribo a acostumar-me a la teva absència. A algú com jo, amb fort caràcter, poc familiar i al que li costa exterioritzar els seus sentiments, no pot evitar que se li omplin els ulls i fins se li escapi alguna en pensar en el teu record, llàgrimes dolces igual que el teu amor per nosaltres, els teus nets.
És per tu, que vas estar treballant tota la vida per donar el millor als teus fills, que vas haver d’emigrar de la teva terra, que mai ens vas alçar la veu, que vas cuidar de la teva dona malalta fins el dia que vas marxar... és per tu que mentre escric aquestes ratlles amb el cor, no puc evitar omplir el paper de dolçor.
Tantes vegades m’ha semblat veure’t pel carrer , tantes vegades he notat la teva presencia, tantes vegades he somiat que ens retrobàvem...
No recordo l’últim que et vaig dir, ni tan sols l’últim cop que ens vam veure, només recordo que era estiu; i no puc evitar mirar-me al mirall i veure un tros de tu, el reflex d’ algú que hi era i ja no hi és però que segueix viu dins el meu cor i el de tots els que et van estimar.
Només em queda desitjar-te un bon viatge allà on sigui que has anat, que nosaltres hem de mirar de tirar endavant, per tu. Aquesta és la meva manera de treure el que per dins em rosega i de dir-te el que segurament no he pogut fins ara: Adéu.