Un món, dues classes de persones (els imbècils i la resta)

Ho he constatat, en aquest món només hi existeixen dues classes de persones: els imbècils i la resta.
Seria una afirmació difícil de demostrar i fàcil de rebatre, si no es fan abans una sèrie de puntualitzacions. Trobar una persona absolutament imbècil és molt difícil, per no dir quasi impossible, ja que segurament quan tot ens sembli ja perdut, ens sorprendrà amb un acte que el redimirà; però no ens deixem enganyar, en el fons és imbècil.
Hi ha persones que tendeixen més a la imbecil·litat que d’altres (com l’ordre tendeix al caos), però aquests altres segur que un moment o altre, transfiguren el seu afable caràcter transformant-se en elements de primera qualitat. En el fons, tothom és imbècil. Per bé o per mal, en major o menor mesura, però tothom ho es; i si hi ha algú que no ho accepti que es miri al mirall i sigui honest amb mateix.
La gent que no vol veure els problemes i simplement gira el cap, és imbècil. La gent que et demana que prenguis la iniciativa i et reprèn per portar-la i alhora són incapaços d’assumir-la per ells mateixos, és imbècil. La gent que t’anima a prendre decisions i et renya si t’equivoques, és imbècil. Arrogant, egoista, hipòcrita, narcisista, cruel...totes elles característiques d’aquests individus en que un moment o altre transmutem el nostre caràcter.
No n’estic orgullós, no m’agrada, però no puc evitar-ho, el primer pas es reconèixer-ho: Sí, sóc imbècil.