Aquest cap de setmana passat ha començat , per mi, la temporada d’alpinisme! Aprofitant les nevades de l’últim més, i les condicions de fred, el dissabte varem anar al Cadí. Vam sortir molt d’hora de BCN amb l’Humbert i la Isa. Un cop a Estana se’ns van afegir l’Oriol i la Núria. L’oferta era molt àmplia, ja que hi havia molt bones condicions. Així doncs, l’Oriol, la Núria i jo, ens vam decidir per la Sàbat, i la Isa i l’Humbert 
per la canal Amagada. Com que conflueixen en un punt i la sortida es la mateixa per el dos corredors, vam poder estar una estona plegats. De la Sàbat, dir que el ressalt de la part inferior estava pràcticament tot cobert, i només hi havia uns 5 metres de mixt que es superaven amb molta facilitat. La resta del corredor no presentava cap especial dificultat ja que tots els altres ressalts estaven coberts. 
La sortida sense cornisa, va resultar molt assequible. Cal destacar, però, que el for vent i la neu que aixecava feia una mica incòmode l’ascensió en determinats moments.La baixada per la canal del cristall sense cap dificultat remarcable.
L’endemà diumenge toca canvi de company de cordada i de sector. Vam anar amb l’Arnau cap a Cambra d’Ase, i l’objectiu era el corredor Bougnagas. Durant l’aproximació ens trobem l’Alex i una companya que es dirigien cap al Vermicelle. Del corredor en si la major dificultat es troba a la part superior, on uns 20 metres de mixt ens barren el pas.
Decidit i amb tota la ferralla a sobre obro el llarg, no sense barallar-me amb algun passet i raspuar amb els grampons per damunt la roca, ja que la neu era molt inconsistent en aquest tram. Reunió de 2 pitos i un tascó molt ben parida i amunt. Em quedo amb la cara i la l’expressió de l’Arnau en arribar on era jo. A partir d’aquest punt la cosa canvia, una canal força ample i franca en porta fins al cap de munt. 
Evitem la cornisa per l’esquerra i ens plantem al cim. Anant a buscar la canal de descens veiem les altres canals. La sortida de l’Eclair està totalment impracticable, ja que un mur de neu d’uns 2 metres fa impossible sortir per el mur de roca, i s’ha de fer una variant per la dreta. La Gigoló, en canvi es impossible. La immensa cornisa que es va formar s’ha ensorrat i te molta pinta d’inestable, cosa que fa pensar que acabarà per caure. 
Pobre del que es posi allí, ja que, francament, feia molta por. Baixem depressa, i en arribar al cotxe fem un dinaret ràpid a dints, ja que fora fa un vent i un fred insuportable.
En resum, un bon cap de setmana d’alpinisme, amb molt bones condicions de neu, malgrat el fort vent que ens va acompanyar els dos dies.
Decidit i amb tota la ferralla a sobre obro el llarg, no sense barallar-me amb algun passet i raspuar amb els grampons per damunt la roca, ja que la neu era molt inconsistent en aquest tram. Reunió de 2 pitos i un tascó molt ben parida i amunt. Em quedo amb la cara i la l’expressió de l’Arnau en arribar on era jo. A partir d’aquest punt la cosa canvia, una canal força ample i franca en porta fins al cap de munt. 
Evitem la cornisa per l’esquerra i ens plantem al cim. Anant a buscar la canal de descens veiem les altres canals. La sortida de l’Eclair està totalment impracticable, ja que un mur de neu d’uns 2 metres fa impossible sortir per el mur de roca, i s’ha de fer una variant per la dreta. La Gigoló, en canvi es impossible. La immensa cornisa que es va formar s’ha ensorrat i te molta pinta d’inestable, cosa que fa pensar que acabarà per caure. 
Pobre del que es posi allí, ja que, francament, feia molta por. Baixem depressa, i en arribar al cotxe fem un dinaret ràpid a dints, ja que fora fa un vent i un fred insuportable.En resum, un bon cap de setmana d’alpinisme, amb molt bones condicions de neu, malgrat el fort vent que ens va acompanyar els dos dies.
Es pot començar millor la temporada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada