CAP DE SETMANA A CAMBRE D'AZE

Un grupet de 5 individus i 1 individua (David, Arnau, Mireia , David, Gonzalo i jo mateix), ens varem apropar el cap de setmana 16-17 de febrer a Cambre d'Aze a fer el corredor Eclair (AD, 50º i algun resaltillo segons la ressenya). Per aconseguir el nostre objectiu varem acampar prop de la base dels corredors, prop de la creu de l'home mort, bé,al costat. Una llarca caminada de 2 hores, carregats com a mules ens va fer entrar en calor, així com la intensa activitat per plantar la tenda.

La nit va ser força freda, i tot i que la temperatura no va baixar de -5º, el vent feia que la sensació fred fos molt més gran. Al matí ens varem llevar, despres d'haver passat la nit mig dormint mig donant toms, un lleuger esmorzar i cap amunt.
Varem trobar una bona traça que ens va ajudar a progressar molt depressa fins just a sota el primer ressalt, on amb un merlet, muntem una reunió i cap amunt. Camlot 2, pas mixte fàcil, tasco, pitó, apretar una mica i ja soc a la pala de neu. Ambientillo inpresionant i una bona vista. Continuant una mica més arribo a un gran roc i munto una reunió per assegurar el David i l'Arnau, que quan arriben fins on soc jo surten sense encordar, ja que el terreny es fàcil i ens permetrà guanyar temps.

Ens retrobem al peu del mur de IVº del final de la canal, on muntem una reunió amb dos pitons univcersals (a caldo) i una L (entra mig mig). Aquí tenim el pas clau de la via, un mur de IVº molt descompost, però net de neu i gel. Trobem un pito amb un cordino just al pas clau. Amb algun tascó i alguna baga ens plantem al cim.
Des del cim aseguro la pujada del David i l'Arnau. Al cap de pocs minuts de l'arribada del David, arriba el cap de l'altra cordada, l'altre David. Assegurem a la Mireia i al Gonzalo i celebrem de tornar a estar tots plegats i comentem la via. Just darera nostre arriba una altra cordada, amics de l'Ivan del curs d'alpinisme II que ens diuen que ell puja una mica més avall (al final no ens vam trobar). Després que la cordada arribes al cim, recollim i cap avall. Mengem alguna cosa a les tendes, desmontem el camp base i cap avall. Un cop arribem al cotxe, ens canviem una mica i començem el periple fins a casa, no sense parar abans a Puigcerdà a fer una birreta.

En resum, una bona canal, estètica, elegant i complerta, amb neu un pel justa però suficient. Una bona companyia i una bona estada. La única nota negativa va ser la llarga cua de tornada a casa.